L’Ajuntament de Manlleu és un actor més en el foment de l’economia social i solidària a la ciutat. Ho fa a través de la implementació de diferents programes i donant suport tant a la Xarxa d’Iniciaties d’Economia Social i Solidària (XESS Manlleu) com a la fira alTERna’t que el proper 28 de juliol celebrarà la seva segona edició a l’Embarcador del Ter. Eudald Sellarés, en tant que titular de la regidora de Promoció Econòmica, des d’on es lideren les polítiques de foment de l’economia social i solidària, dona en aquesta entrevista algunes de les claus d’aquestes polítiques.

L’Ajuntament de Manlleu ha estat un dels impulsors de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. No deu ser casualitat que sigui entre aquests impulsors…

Suposo que no. L’Ajuntament de Manlleu treballa des de fa anys amb l’economia social i solidària, malgrat no se’n deia d’aquesta manera, perquè entenem que hi ha d’haver una economia plural. I hi ha una economia que no busca un benefici per a l’empresari, sinó que també busca un benefici per a les persones i per retornar a la societat. Sent un govern d’esquerres entenem que se li ha de donar una prioritat. I per tant ens hi hem abocat des de fa anys, ja els meus antecessors. Ser ara un dels ajuntaments impulsors de la Xarxa és un reconeixement al fet d’haver-hi estat treballant des de fa tants anys.

Quin són al teu entendre els principals valors de l’economia social i solidària, que la caracteritzarien?

El retorn que no és merament econòmic, sinó també social, sobretot a les persones que possiblement haurien tingut alguna dificultat d’inserció laboral o algun tipus de mancança, però que per altra banda tenen moltes destreses.

Què pot fer un ajuntament per fomentar aquests valors entre el veïnat i els sectors econòmics de la ciutat?

Facilitar i informar. Moltes vegades la gent no té en ment que es pot constituir com una cooperativa. Aquí a Manlleu tenim una cooperativa d’electricistes, i ningú sabia que existia. Poden haver-hi altres cooperatives més grans, com Suara, però a nivell d’autònom o d’oficis no se sol tenir en compte. I les cooperatives poden generar riquesa, però també un benefici més social. I en el fons el que hem de fer és facilitar, donar les eines, perquè la gent que vulgui tirar endavant una iniciativa d’aquestes, ho pugui fer.

I entre les accions que està duent a terme l’Ajuntament, quines destacaries?

N’hi ha moltes. Però a mi m’agraden molt les accions petites. Per exemple aquí a Manlleu no teníem enllumenat de Nadal. I fa dos anys vam voler-lo recuperar. Doncs hi ha una part de l’enllumenat de Nadal que està confeccionat per Maresmon. Són uns fanals amb motius nadalencs fets per una iniciativa d’economia social i solidària. A mi m’agrada molt tenir en compte aquest tipus d’empreses o entitats perquè en el fons sí que pots fer un gran programa, però a vegades és molt vistós però també m’agrada fixar-me en el dia a dia. Sí que hi pot haver un macroprojecte de dinamització, per exemple, de Sambucus, que ens aniria molt bé, però si per contra podem anar-hi portant a gent a dinar quan ens venen a visitar, que coneguin la iniciativa, que sàpiguen què és, i després puguem fer un petit taller amb una trentena de joves perquè coneguin l’economia social i solidària, doncs té molt més valor.

Eudald Sellarés, durant l’entrevista

La clau és treballar de forma transversal i tenint en compte aquest tipus d’economia des de totes les àrees de l’Ajuntament, no només des de la que és pròpia d’economia social?

Sí, sí. A Manlleu ha d’haver-hi una economia plural. Una reactivació econòmica de Manlleu, i això passa per diferents nivells. Des de l’Oficina de Promoció Econòmica estem fent molta pedagogia, però tenim molt recorregut per fer, pel mateix que comentava abans, que la gent encara no és conscient que pot constituir-se com una cooperativa quan inicia una activitat econòmica.

Hi ha cada vegada més conscienciació entre les administracions sobre la importància d’aquest tipus d’economia, com un model més just i equitatiu, o hi ha el risc que també sigui una moda?

Cada cop se sap més de què parles, quan parles d’economia social i solidària. Parlo una mica per l’inici de mandat. Quan nosaltres començàvem a caminar, la gent no sabia massa de què parlaves. I ara ja se sap més o menys de què van els trets. Sí que veig que quan ens trobem la Xarxa hi ha molts ajuntaments d’esquerres, però també n’hi ha algun que no ho és tant, que és més de centre o de centre-dreta. Això és interessant. Perquè podria ser una moda entre partits d’esquerra, però si englobes altres forces polítiques, més que una moda pot generar-se un canvi.

Quin paper pot jugar l’economia social i solidària en la generació d’ocupació?

Molt. Ja et comentava aquest exemple, que fa poc vam tancar un programa dinamitzat per la gent de Sambucus, amb estudiants pròxims a l’abandonament escolar, amb perfils complicats a nivell educatiu, i molts possiblement no coneixien l’economia social i solidària. I així va ser. Un cop van començar a treballar amb aquests nois i noies se’ls va començar a obrir el món. Com a exemple, van conèixer un noi amb una dificultat psíquica, que col·locava les etiquetes a les rajoles de xocolata. I els deia: la meva feina és molt important, perquè el primer impacte que rep el client és l’etiqueta. Per tant, la meva feina és cabdal. Una noia de les que participaven en el taller es va quedar amb aquesta idea. El fet que aquests joves coneguin l’economia social i solidària et dona la possibilitat que s’ocupin en aquesta economia, no només amb temes relacionats amb riscos d’exclusió social o dificultats psíquiques o físiques, sinó amb exemples com el de l’emprenedor que vol iniciar un negoci, no només per ocupar-se a ell, sinó a altres persones. Ara mateix tenim unes oportunitats molt bèsties al davant i a nivell d’ocupació hi ha molt recorregut.

L’Ajuntament va firmar junt amb altres empreses i entitats de la ciutat un manifest on es declara ciutat responsable socialment. És una de les primeres en fer-ho. Quin significat exacte li voleu donar a aquest gest?

És una mica posar-ho en públic, però és una cosa que l’Ajuntament ja fa anys que fa. Per exemple, ser una mica diguem-ne proteccionistes amb el producte local, treballar amb empreses locals… hauria de ser la base de qualsevol ajuntament. Estàs treballant pel municipi, i la societat ha de rebre’n un retorn, no només en serveis a les persones. Amb carrers ben asfaltats o la pista de gel segur que també hi ha un altre tipus de retorn. Però si pots generar més riquesa entre els teus pròxims, doncs molt millor. O el tema de ser més ecològics… Estem intentant abaixar el consum elèctric, hem implantat una nova il·luminació led, un sistema de calefacció més eficient… És un retorn a la ciutat, a l’ecosistema, i preservar tot el que ens sigui possible, no només a nivell ecològic, sinó també, per exemple, en patrimoni industrial.

Des de l’Ajuntament es parla d’economia social i solidàra, però també com deies abans, d’economia plural, que inclouria encara més empreses. L’ideal seria anar conduint aquestes altres empreses, ni que sigui a poc a poc, cap als valors més propis d’aquesta economia més social, més solidària?

Seria molt interessant, però també hem de tenir clar que hi ha molt recorregut…

Per això deia a poc a poc.

Sí, però a les grans empreses quan els parles d’economia social i solidària pensen en benefici. Fa poc llegia que hi ha una sèrie d’inversors que ja no només inverteixen en segons quines empreses, amb totxo, o amb tipus de rendiment molt alts, sinó que també començaven a invertir no en economia social i solidària, però sí en empreses amb retorn social. Això és un molt bon indicador, malgrat algú pensi que és pervertir el sistema. Que algú busqui un rendiment econòmic, però no deixi de banda el social, és que alguna cosa està canviant. Les empreses potser no poden arribar a ser totes d’economia social i solidària, però sí que poden arribar a tenir aquesta responsabilitat social corporativa més ú. Ara l’objectiu és que puguin tenir aquesta visió de què és l’economia social i solidària i puguin entendre que hi ha un tipus de retorn.

Eudald Sellarés és regidor de Promoció Econòmica i de la seva àrea pengen, entre altres, les polítiques de foment de l’economia social i solidiària

L’Ajuntament de Manlleu també ha estat un dels primers a treballar el tema de les clàusules socials. És important anar evolucionat cap aquí per posar en valor aquesta economia?

És molt important. I de fet diversos ajuntaments s’han posat en contacte amb nosaltres. Hem ajudat a elaborar una guia de clàusules socials. I també ens queda molt recorregut. Però és vital, perquè també evites que certes empreses que no aporten cap tipus de benefici ni a la societat, ni al territori ni a res, puguin presentar-se’t a concursos. Que n’hi ha algunes que són professionals de presentar-se a concursos. Llavors fan les obres, fan l’actuació, fan el servei, i el que queda després al municipi és el que hi ha i ja està.

Pregunta d’advocat del diable. Alguns podran dir que l’Ajuntament de Manlleu és punter en el foment de l’economia social i solidària, l’economia de proximitat, l’economia plural, però alhora pels motius que sigui s’és permissiu amb la implantació de grans superfícies, de grans empreses, que mermen la bona marxa d’aquestes altres petites empreses del municipi. És difícil de compaginar els interessos d’uns i d’altres?

És difícil segons la manera que ho vulguis veure. Si parlem d’economia plural, hi ha d’haver-hi lloc per a tot. Jo sempre poso un exemple. A vegades es parla de comerç, de comerç de proximitat, de grans superfícies… Jo soc de màrqueting i sé que les persones que van a comprar a una gran superfície la fruita, la carn i els productes d’utillatge de casa, difícilment els faràs canviar, de la mateixa manera que les persones que anem, per exemple, a comprar la carn a Can Parés, a Can Cerilles, a Ca l’Ullastre, a Cal Roig o on sigui, difícilment l’anem a comprar a un supermercat. Són perfils de persones molt diferents. Ara mateix hi ha lloc per a tothom. I el que sí que hem dit és que normalment on hi ha una nova implementació d’una gran superfície al voltant també hi surten petits comerços. També hem de ser molt francs: la gran empresa de moment també és la que ofereix més llocs de treball. Per tant, també ens interessa que hi hagi aquesta cohabitació. Sense oblidar el comerç, que també ens hi enfoquem molt, amb la pista de gel, amb la Nit del Comerç, amb totes les promocions que fem, amb bonificacions de taxes per qui es volgués establir al centre, etc. Som un dels ajuntaments que tenim el comerç amb l’ull més posat a sobre.

Ens pots avançar algunes de les línies de treball que teniu sobre economia social i solidària a Manlleu, sigui més a curt o mig i llarg termini?

Abans ho comentava: fer molta pedagogia, oferir molta informació i sobretot, ajudar. Ajudar a que s’obrin iniciatives. I ens interessa molt estar en xarxa amb altres administracions públiques. Sobretot amb administracions que tenen més capacitat, com pot ser un Ajuntament de Barcelona, perquè es poden crear sinergies molt xules. O amb la gent d’Arbúcies, Cardedeu o Hernani, que ens hem anat trobant i estant en contacte. Més que grans projectes, són aquestes petites accions, anar picant pedra, anar pedalant amb les activitats que tenim i fomentant-ne de noves. Com ara l’Ateneu, que els hem ajudat amb una carta de serveis al projecte (Sa)bis, que ha estat premiat, i és un molt bon indicador. I en aquest cas l’Ateneu treballa per als seus associats, però a més, pel producte de proximitat, pel comerç just, etc.