L’objectiu és oferir una eina a les persones consumidores que volen adquirir productes i serveis a empreses responsables | Les entitats i empreses que hi apareixen han passat prèviament el qüestionari del Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària L’Ajuntament de Manlleu ha elaborat un catàleg d’organitzacions d’economia social i solidària. Ho ha fet amb l’objectiu de fer visible les empreses i entitats del territori i animar a la ciutadania a comprar els seus productes i serveis. Per poder aparèixer al catàleg, les empreses i entitats han hagut de realitzar el Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), una eina de transparència que avalua el comportament de les organitzacions i la seva responsabilitat social i ambiental. En el marc de l’estratègia d’impuls de l’economia social i solidària (ESS) de l’Ajuntament de Manlleu, s’ha elaborat el catàleg de proveïdors d’empreses i entitats que funcionen sota criteris d’economia social i solidària. Actualment hi apareixen 20 organitzacions (18 d’osonenques i 2 d’abast català), amb la perspectiva que l’oferta es vagi ampliant a mesura que més empreses i entitats de l’economia social i solidària s’hi vagin sumant. Per fer-ho, es preveu que anualment, entre abril i juliol, puguin fer el balanç i accedir al catàleg. Les organitzacions que apareixen al catàleg són diverses. Per formes jurídiques predominen les cooperatives de treball associat, les fundacions i les associacions. Pel que fa a sectors d’activitat n’hi ha, sobretot, d’alimentació, serveis de salut i cura a les persones i cultura i oci. El Balanç Social de la XES que han de passar les entitats per poder aparèixer al catàleg és una eina de mesura i avaluació en funcionament des de l’any 2007, que utilitzen més de 180 organitzacions a Catalunya (al catàleg de la XES hi són totes). Aquests sistema d’avaluació es basa en els principis de l’economia social i solidària: participació, transparència, igualtat, gènere, interculturalitat, finances ètiques, qualitat laboral i medi ambient. La informació que reporten les empreses i entitats a través del qüestionari, genera un seguit d’indicadors que són la base per a avaluar el retorn social dels projectes. L’elaboració del balanç no només serveix per poder aparèixer al catàleg, sinó que l’organització que participa pot obtenir un informe amb recomanacions de millora en el funcionament intern. A més, amb les dades obtingudes de totes les empreses i entitats, l’Ajuntament elabora una anàlisi per obtenir indicadors agregats del funcionament de les organitzacions, i així les entitats tenen uns valors de referència on comparar-se i anar millorant. Amb tot, les persones consumidores poden estar segures que les empreses i entitats que apareixen al catàleg fan economia posant al centre les persones i el medi ambient. El forn cooperatiu Massa Mare és un dels projectes inclosos al catàleg de consum responsable de l'Ajuntament de Manlleu. Com són les empreses i entitats que apareixen al catàleg? COMPOSICIÓ Predominen associacions, cooperatives de treball i fundacions, i treballen en una gran diversitat de sectors (amb predomini d’alimentació, cultura i oci i salut i cures). Entre totes les organitzacions van obtenir uns ingressos d’uns 11,5 milions, tot i que el 42% correspon a una sola entitat. El 62% de les entitats tenen entre 1 i 10 persones treballadores. La mitjana d’ingressos de totes és de 230.000 euros per entitat. D’aquests ingressos un 23% prové de subvencions públiques. PARTICIPACIÓ I PARITAT Les organitzacions que han fet el balanç social impliquen 1.726 persones, de les quals 428 són treballadores (48% dones i 52% homes). A nivell de participació, els espais de presa de decisions són molt paritaris: de les persones que van participar a l’aprovació de plans de treball i pressupost, el 51% van ser dones, i també les dones ocupaven un 55% dels càrrecs de responsabilitat executiva. TRANSPARÈNCIA I EQUITAT El 67% de les entitats fan públics els salaris a nivell intern, i la forquilla salarial mitjana és de 3 (qui més cobra, percep com a màxim 3 vegades més que qui menys), tot i que si traiem les dues organitzacions amb major nombre de treballadors, aquesta forquilla es redueix fins a 1,47. No existeix bretxa salarial entre les entitats de l’ESS estudiades, sinó al contrari: el salari mig és un 4,5% més alt per les dones que pels homes. MERCAT SOCIAL I FINANCES ÈTIQUES El 9% de les compres de les empreses i entitats analitzades les fan a organitzacions de la mateixa ESS, per un total de 260.000 euros. Complementant aquesta dada, la majoria d’organitzacions intercooperen amb altres (en comptes de competir), i les pràctiques majoritàries passen per treballar en projectes conjunts i compartint coneixement. QUALITAT LABORAL Quant a aspectes de qualitat del treball, el 76% de les organitzacions despleguen mesures actives enfocades a la promoció de la salut, així com també contemplen mesures que milloren els permisos establerts per la llei en temes de conciliació. MEDI AMBIENT A nivell de pràctiques pro ambientals, hi ha força camí per millorar: les pràctiques més esteses són la compra de productes amb criteris de consum responsable (71%) i l’organització d’esdeveniments amb criteris ambientals (76%). En canvi, pràctiques d’estalvi i eficiència energètica o la contractació de l’electricitat provinent d’energia renovable es limiten a una quarta part de les entitats. ALTRES REPTES I CAMPS PER MILLORAR Entre les assignatures pendents hi trobem un major compromís amb el programari lliure per al treball quotidià, la major utilització de les finances ètiques i la major implicació de persones estrangeres (i racialitzades), a més dels aspectes ambientals detallats més amunt.
