Sambucus és una de les iniciatives d’economia social amb més trajectòria de Manlleu que, el dia 28 de juliol també serà a l’alTERna’t, la Mostra d’Economia Social i Solidària que es farà a l’Embarcador del Ter, on oferirà infusions ecològiques fredes, entre d’altres.

Després d’un debat impulsat per l’Ajuntament de Manlleu i el Consorci del Lluçanès sobre polítiques d’ocupació activa, va néixer l’any 2011 Sambucus, cooperativa però també empresa d’inserció. «Es va arribar a la conclusió que anar fent formacions en matèries que no són ocupables no tenia gaire sentit, i que calia oferir un espai d’ocupació real que permetés a la gent incorporar-se al món del treball», diu Anna Arisa, una de les impulsores i sòcia treballadora de Sambucus, «aprens a fer una cosa, et reocupes i et reconstrueixes personalment per fer la transició cap al món del treball. Es va decidir que havia de ser una entitat privada, però sense afany de lucre».

Un dels camps d’herbes per a les infusions de Sambucus

Amb aquest objectiu va néixer Sambucus, «es van buscar ocupacions que amb una formació tècnica es pogués ocupar persones». La cooperativa va néixer amb la idea de cultivar horta i es va anar ampliant del cultiu a la transformació i al servei del producte. Aquesta evolució va coincidir amb un pla de barris al barri de l’Erm i una reforma del Mercat Municipal, on hi havia un espai per posar un restaurant. Sambucus va guanyar el concurs per gestionar-lo, així que va néixer conreant horta, aromàtiques, transformant el producte i servint-lo a través del restaurant.

Dels set socis que van veure néixer la cooperativa, actualment en queden dos, mentre que en total en són quatre. «Continuem sent empresa d’inserció, continuem sent cooperativa i mantenim el restaurant i el conreu d’aromàtiques. Hem hagut de tancar la part d’horta per un tema d’aigua i de terrenys, perquè és una comarca molt dura, ens sortia molt car i no teníem aigua», diu Arisa. Com a contrapartida, han obert una línia de cuines de col·lectivitats per cuinar in situ. «La idea és que no només mengin bé aquells que poden pagar-se un restaurant, sinó que ho pugui fer tothom. Que aquell que no pot triar el que menja perquè viu en una residència de salut mental també mengi bé», diu.

D’aquesta manera Sambucus també contribueix al canvi d’hàbits fent formació a les persones amb malaltia mental, explicant quins són els productes de temporada i fent-los participar en el disseny dels menús. Actualment s’ocupen de la cuina d’un centre de menors (CRAE) a Vic, de la llar residència a Manlleu, i pel setembre començaran una escola bressol i una de primària a Arbúcies. «La idea és que es pot menjar en una cuina de col·lectivitat amb producte fresc, de qualitat, de proximitat sempre que es pugui i, quan els preus no són tancats, intentar introduir el màxim de producte ecològic, però això depèn molt dels preus públics de menjador i altres limitacions», diu Arisa, «com que són cuines per poca gent ens permet ocupar homes i dones que han treballat a l’hostaleria o que tenen famílies nombroses i que per tant tenen les capacitats, però no la formació tècnica, perquè puguin acabar-ho fent». Entenen l’empresa d’inserció com un espai de pas, un espai de transició.

Alguns dels plats d’un càtering servit per Sambucus

Actualment, a banda dels quatre socis treballadors, tenen cinc persones contractades, «però segurament tancarem el 2018 amb deu persones contractades amb les noves cuines de col·lectivitats».

A banda de molts altres projectes, els socis de Sambucus també fan formacions en cooperativisme, en cuina, en horta o plans estratègics i acompanyaments. «Es tracta d’aprofitar els coneixements o les competències que cadascú de nosaltres porta a la seva motxilla, més enllà del que el projecte reclama. Això també ens permet sortir de la rutina i obrir finestres personals».

Sambucus també forma part del grup motor de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i una de les sòcies, Mireia Franch, forma part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, «és la nostra manera d’entendre l’economia, la nostra manera de fer empresa».